El proper dissabte 30 de març al Palau de la Música Catalana, s’estrena el Carnaval dels animals, de Camille Saint-Saëns, la nova producció que l’Orquestra Simfònica del Vallès ha cuinat en col·laboració amb la companyia internacional de hip-hop, dansa i cultura urbana Brodas Bros amb la qual es tornen a unir després de l’èxit de “Pere i el llop” que s’ha pogut veure en els principals escenaris i Festivals de Catalunya els darrers dos anys.
De nou, tornen a presentar un concert que combina hip-hop i música clàssica destinada al públic més exigent de tots: els nens i nenes de totes les edats!
En aquest cas, un particular Carnaval dels Animals de Camille Saint-Saëns (1835-1921) amb la inclusió de la Dansa Macabra, construït al voltant d’un guió d‘Iván Morales i la participació de Carla Tovías, com a narradora; Carles Marigó i Jordi Castellà, piano solistes; Guilliam Sons, Beat box i músic; Phax, slow dance; Eudald Ferré i Arnau Colom, titelles, Sara Manzano, vestuari i producció, Òscar Senén, arranjaments, Lluc Fruitós, direcció artística, Rafa Tomico, il·luminació i Marta Cardona com a concertino i directora.
Dansa i música s’uneixen per destacar el caràcter de cada animal en un espectacle trepidant i molt divertit. Així desfilaran gallines, elefants, ases, cignes, peixos… tot un univers animal retratat musicalment de manera magistral!
L’obra, més enllà del seu compositor
El Carnaval dels animals va ser escrita com a divertiment el 1886, durant les vacances del compositor en un poblet d’Àustria, i, malgrat ser poc ambiciosa, s’ha convertit en una de les seves obres més populars. A excepció d’El cigne, que Anna Pavlova va adaptar per al seu ballet, aquesta gran fantasia zoològica no va ser interpretada mai en públic en vida del compositor, tret de l’estrena per a un restringit grup d’amics i d’una segona interpretació uns dies després per petició expressa del gran Liszt, que aquells dies visitava París.
De fet, Camille Saint-Saëns va prohibir expressament que s’interpretés per al públic en general, perquè pensava que podia perjudicar la seva reputació de compositor seriós. Una clàusula del seu testament va permetre per fi, i després de la mort del compositor, que s’aixequés la prohibició de representar aquesta obra i que el 1922, naturalment el mes de febrer per Carnestoltes, es presentés l’obra al gran públic.
Lleons, gallines, pollets, cangurs i peixos són objecte d’una sèrie d’afectuosos retrats realitzats amb tota una varietat de recursos i enginyosos procediments musicals, que l’han convertida en una obra valuosíssima com a eina pedagògica. Cal no oblidar la malícia de Pianistes, on es troba descrit un tipus d’animal que a vegades pot fer patir molt l’oient. Escrita amb tota la seva virtuositat tècnica habitual i amb el seu gust pel bon treball, constitueix un rar exemple d’humor creat solament per mitjans musicals.
Aquesta rucada, mai millor dit, de Carnaval està escrita en forma de Suite disfressat de fantasia zoològica que en 14 capítols satiritza de manera simpàtica la variada fauna musical, des d’actors principals com Berlioz (Elefant) o Offenbach (Tortugues), passant per Rossini i el mateix Saint-Saëns (Fòssils), fins als secundaris com els pianistes (animal per se) o els crítics musicals (Ase). Consta de 14 números: 1. Introducció i marxa reial del lleó / 2. Gallines i pollets / 3. Hemions / 4. Tortugues / 5. Elefant / 6. Cangurs / 7. Peixos / 8. Ases / 9. El cucut / 10. Animals voladors / 11. Pianistes / 12. Fòssils / 13. El cigne / 14. Final