La iniciativa empresarial social britànica E3M i Suara Cooperativa han organitzat recentment un intercanvi internacional sobre serveis que responen a l’exclusió residencial durant el Covid-19. L’empresa social membre P3 d’E3M del Regne Unit, la Fundació Hàbitat3 i Suara Cooperativa de Catalunya van compartir les seves experiències sobre com havien donat suport a les persones sense llar durant la pandèmia.
Les tres organitzacions van coincidir en què la col·laboració amb les administracions públiques és un element essencial per donar resposta a les persones sense llar. En una reunió virtual, van compartir l’experiència comuna que la inversió, la confiança i el treball conjunt amb les administracions durant la pandèmia ha facilitat una ampliació de l’atenció donada amb serveis diversos i multidisciplinaris, donant resposta a una gran varietat de necessitats i perfils, des de persones amb llargues trajectòries de carrer, a joves, passant per persones amb problemàtiques de salut mental, addiccions, etc.
P3 és una empresa social anglesa que ofereix una varietat molt amplia de serveis vinculats a la lluita contra el sensellarisme i l’exclusió a tot el país, treballant amb les autoritats locals i els programes governamentals nacionals. L’oferta de serveis amb suport a persones és diversa, des de famílies i persones solteres, a persones amb salut mental i / o addicions, passant per a joves i persones amb gran recorregut de carrer. Amb un equip multidisciplinari i una visió holística envers la persona, no només ofereixen habitatge, sinó que l’acompanyen en l’apoderament envers tots els àmbits de la seva vida. Cada persona té un professional de referencia que fa d’enllaç amb resta de serveis i projectes de la comunitat. Arran de la pandèmia COVID-19, han ampliat els serveis amb la implicació de les administracions que els ha donat fons per poder oferir més allotjament i serveis. A més, P3 ha comptat amb la inversió de SASC, un fons d’inversió social que, mitjançant préstecs amb bones condicions, els ha permès adquirir més habitatges per donar resposta a l’exclusió residencial.
Un dels projectes de P3 és “Keeping Everyone In” a Derbyshire, que treballa en col·laboració amb una àmplia gamma d’autoritats públics locals (ajuntaments, policia, bombers i governs) dels quals reben fons, que van créixer molt durant la pandèmia per donar resposta a les noves necessitats, en el marc de la campanya ” Everyone in “. Per exemple, van llogar un hotel amb 36 habitacions durant 3 mesos amb fons del govern, projecte en què van col·laborar cinc administracions. En aquest sentit, la pandèmia va servir per enfortir encara més el treball comunitari, incorporant noves aliances al projecte (com ara amb la policia). També van ampliar el suport per persones sense sostre, amb un equip de treballadors/es de carrer que complementaven l’atenció, arribant a persones poc accessibles. Tots els serveis s’analitzen mitjançant un projecte d’investigació que els permet tenir evidències de la feina i justificar els fons que reben i demanen.
En aquesta línia de col·laboració público-privada, la fundació Hàbitat3 ubicada a Catalunya i promoguda per la Taula del tercer sector, ha explicat que adquireix i cedeix habitatge a entitats socials (per les persones en situació de vulnerabilitat que atenen) o en lloga a persones proposades per serveis socials. Obtenen habitatges ja sigui amb la seva compra, amb la gestió del lloguer i amb la rehabilitació d’edificis (conjuntament amb empreses d’inserció social), amb una aposta ferma per la seva eficiència energètica. La proposta de futur és sumar-hi la promoció d’habitatges i transformar en habitatges altres tipologies d’edificis, com oficines i hotels. Amb l’objectiu d’apoderar les llogateres, Hàbitat3 els garanteix l’acompanyament (directament o a través de l’entitat social en què participen), tot apostant pel treball comunitari. Amb la pandèmia van detectar un augment en les necessitats emocionals de les persones ateses i, com a resposta, els van oferir serveis d’acompanyament intensius, tant telefònics com presencials. També han treballat l’accés digital de les famílies per poder ser funcionals en el món digital (realitzar tràmits d’ajudes, recerca laborals, estar connectades…) i han assessorat a les llogateres amb renovacions de contractes. A més, compten amb un programa d’acompanyament en la inserció sociolaboral, inser-habitat.
La seva tasca es basa en un treball molt proper tant amb les entitats com amb les diverses administracions. Per exemple, amb l’Ajuntament de Barcelona han engegat diversos projectes, com rehabilitar pisos buits que després passen a ser de lloguer, o gestionar pisos turístics que durant la pandèmia no s’estan utilitzant. També col·laboren amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, que els ha cedit habitatges.
El treball proper amb l’administració és clau també en el projecte Primer La Llar, de titularitat de l’Ajuntament de Barcelona i gestionat per Suara i Sant Pere Claver (UTE). Emmarcat en el model de HousingFirst, s’ofereix accés directe a un habitatge estable a la persona, moment a partir del qual s’inicia un procés de recuperació personal, d’autonomia i d’inclusió social. Les persones reben els suports i acompanyament d’un equip multidisciplinar, format per l’equip de suport socioeducatiu en estreta coordinació amb l’equip expert en psiquiatria comunitària ESMES (Equip de Salut Mental per Sense Llar). El servei està destinat a persones en situació de sensellarisme de llarga durada (més d’1 any) i amb problemàtiques de salut mental i addiccions. La persona és el centre de l’atenció i decideix com, en què i quan vol ser acompanyada. No hi ha una temporalitat predefinida del temps d’estada en el projecte, que depèn i s’adapta a les necessitats de la persona.
Durant la pandèmia es va garantir tant l’acompanyament presencial, sobretot a les persones en situació de més vulnerabilitat, com telemàtic, amb accés i acompanyament en l’ús de les eines tecnològiques necessàries (smartphones, Internet, assistents de veu, etc.) per garantir l’accés a l’atenció virtual. Ambdós han estat clau en el benestar de les persones: el contacte telemàtic ha aconseguit oferir valor a l’acompanyament, i el presencial ha garantit els acompanyaments als serveis (de salut, alimentació, etc.), i a tots els tràmits necessaris (per exemple en obtenir el certificat digital d’identitat, en obtenir informes mèdics per permetre a les persones amb problemàtiques de salut mental passejar en el carrer tot i el confinament, etc.). Des del servei valoren que disposar d’un habitatge segur i adequat ha permès que les persones poguessin seguir les indicacions del confinament i, així, facilitar que cap d’elles es contagiés de COVID-19.
És una afirmació amb la qual coincideixen totes les entitats participants. La pandèmia ha fet més visible el que porten tant temps reclamant: la importància que totes les persones disposin d’un habitatge digne. A més, totes elles aposten per la importància de centrar l’acompanyament i l’atenció en les necessitats i demandes de les persones ateses: els serveis i projectes s’adapten a elles en la metodologia, temporalització i processos.
En aquest context, per donar resposta a tots aquests elements, en pandèmia i fora d’ella, totes les entitats valoren que és clau la col·laboració público-privada de tots els organismes: administracions, departaments, serveis públics i entitats socials. El treball conjunt i la inversió publico-privada permeten oferir serveis de qualitat i escalar-los, aspectes clau per donar respostes estructurals al sensellarisme, implicant a tots els agents existents en estratègies globals.