En un context difícil per al sector cultural, el Clàssics ha clos la primera edició amb més del 80% d’ocupació. L’èxit de propostes com la de Sílvia Pérez Cruz i Andrés Corchero al Museu Nacional d’Art de Catalunya (amb les entrades exhaurides al cap de 24 hores de posar-se a la venda) o Les Impuxibles al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (amb un 80% d’ocupació) demostra l’interès del públic pel festival, que ha reunit més de 3.000 espectadors entre totes les seves activitats. “Estem molt emocionats per totes les obres que han creat els artistes treballant en diàleg amb textos clàssics”, comenta Sira Abenoza, directora del festival, i afegeix: “Els artistes ens han fet vibrar i han commogut el públic amb les seves propostes sobre la bellesa; ens han ofert mirades i perspectives que són velles i noves alhora”.

És per aquest motiu que La Casa dels Clàssics apostarà per una segona edició del Clàssics: “L’any vinent tenim el compromís de créixer per poder fer arribar a més espectadors aquestes relectures del passat que ens parlen del present i ens obren nous horitzons”, comenta Abenoza. El festival tornarà a la tardor de 2020 i, tal com anuncia la seva directora artística, ho farà amb el mateix objectiu: “Amb la vocació de seguir acostant els clàssics a un públic cada vegada més ampli i així posar-los al centre de la cultura, en la propera edició el Clàssics explorarà disciplines i llenguatges artístics que encara no hem explorat”. Les propostes artístiques del Clàssics 2020 es començaran a preparar ara mateix: a partir de la conferència que Chantal Maillard pronunciarà al CCCB el 27 de novembre, artistes de diversos camps (música, teatre, arts plàstiques, etc.) treballaran durant tot un any al voltant de la idea de la ira.

El festival, organitzat per La Casa dels Clàssics i iniciativa de Som*, amb la col·laboració de Grup Focus i “la Caixa”, ha nascut amb la voluntat de posar els clàssics al centre de les energies creatives d’avui, promovent el diàleg amb el passat per donar força i profunditat a la cultura contemporània i impulsant relectures dels clàssics que ens emocionin i que ens ajudin a pensar sobre les preocupacions essencials de la humanitat, com la bellesa o la ira.