Abacus ha escollit Marta Aymerich com a nova presidenta de la cooperativa en el marc de l’Assemblea General Ordinària celebrada aquest dijous a l’edifici Vèrtex de la UPC a Barcelona. Aymerich, que des de fa quatre anys forma part del Consell Rector d’Abacus, és metgessa, doctora en medicina i té un màster en salut pública.

La nova presidenta ha assenyalat que assumeix el càrrec destacant el «privilegi i la gran responsabilitat» que suposa liderar la institució. Aquest relleu a la presidència posa fi a la trajectòria de Maravillas Rojo, que ha presidit la cooperativa durant els darrers nou anys en una etapa marcada per la transformació profunda, el creixement i la consolidació estructural del projecte. L’assemblea també ha servit per aprovar els comptes de 2025, amb un resultat històric de 144 milions d’euros de facturació i per renovar pràcticament totes les instàncies de governança d’Abacus. 

Una trajectòria de servei públic

Nascuda a Sarrià de Ter (Gironès), Marta Aymerich té una llarga trajectòria professional sempre vinculada al servei públic. Actualment és investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i directora de l’eHealth Centre, el centre de recerca en salut humana i planetària d’aquesta universitat, del qual en formen part 15 grups de recerca en l’àmbit de la salut. També és presidenta de la Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears, on s’hi agrupen professionals d’aquest sector. Al llarg de la seva trajectòria ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat en diferents institucions, com el de vicerectora de recerca de la UOC.

En el seu discurs d’acceptació, Aymerich ha fixat com a prioritat potenciar Abacus com una gran creadora de continguts culturals i educatius amb valor i sentit, vitals per al foment d’una societat crítica. A més, ha proposat una governança «més col·legiada i compartida» mitjançant la creació de noves comissions específiques, com la Comissió d’Educació i la Comissió del País Valencià. La nova presidenta també ha volgut fer un reconeixement al paper que ha tingut Maravillas Rojo al capdavant d’Abacus ja que “ha sabut reconnectar la cooperativa amb la seva missió fundacional i traçar una estratègia encertada per projectar amb ambició el futur», segons Aymerich. 

Al seu torn, la presidenta sortint Maravillas Rojo ha agraït el suport rebut i ha elogiat el perfil de la seva successora. Rojo ha ofert una visió retrospectiva del sentit de l’organització: «Estic profundament convençuda que enfortir una manera de fer empresa amb les persones i l’equitat al centre contribueix a reforçar la democràcia i el progrés social». Ha subratllat que Abacus és un projecte singular que demostra que «es canvia la realitat unint-se per canviar les coses», i ha passat el testimoni desitjant a Aymerich una etapa plena de «força, sentit i futur».

Un resultat econòmic històric

L’assemblea d’aquest dijous ha aprovat el tancament econòmic de 2025. Abacus ha assolit una facturació de 144 milions d’euros, xifra rècord que consolida la cooperativa com un projecte sòlid de present i de futur. Aquesta dada econòmica suposa un creixement del 50% en els darrers tres anys, amb un increment acumulat de 47,7 milions d’euros de facturació. L’exercici s’ha tancat amb un EBITDA de 6,7 milions d’euros, reforçant la solvència financera de l’entitat. Per àrees, Abacus Llibreries es manté com el principal motor amb 89 milions d’euros d’ingressos; Abacus Educació aporta més de 30 milions; i les divisions de creació de continguts editorials i audiovisuals, Abacus Mèdia i Abacus Futur, superen conjuntament els 21 milions d’euros.

Des de la direcció general, Oriol Soler ha destacat que aquest impuls econòmic significa «més independència i més capacitat d’inversió per fer nous projectes que ens ajudin a explicar-nos al món». Soler ha posat l’accent en la necessitat de bastir una institució forta per defensar que la cultura i l’educació no depenguin exclusivament del mercat, i ha apuntat al gran repte estratègic: «El nostre principal competidor es diu Amazon, que representa un món on tot es mesura en funció del preu i de la velocitat, i on les decisions les prenen algorismes sense ànima». Clara Gómez, directora general, també ha reivindicat «el valor de la proximitat, el paper imprescindible dels llibreters, els creadors, els mestres i les famílies». Finalment, en referència a la intel·ligència artificial, Soler ha defensat la centralitat del factor humà: «Potser la intel·ligència artificial assumirà moltes tasques repetitives però estic convençut que els oficis continuaran sent profundament humans».