En un moment en què el debat públic posa el focus en l’impacte ambiental de la intel·ligència artificial (IA), des de la cooperativa de telecomunicacions ètica Som Connexió s’alerta de la necessitat d’ampliar la mirada i abordar el conjunt d’impactes associats al consum digital i de telecomunicacions. La creixent digitalització no només implica avenços tecnològics, sinó també un cost ambiental significatiu que sovint passa desapercebut.

«L’impacte de la IA és real, però no és l’únic ni necessàriament el principal problema. El consum quotidià de dades, la renovació constant de dispositius i la gestió de residus electrònics tenen un pes ambiental enorme que no estem abordant amb prou urgència», assenyala Mercè Botella, fundadora de Som Connexió.

Un dels aspectes més crítics és la generació de residus electrònics. Segons dades de l’informe Global E-waste Monitor 2024 de Nacions Unides, el món va generar més de 62 milions de tones d’escombraries electròniques el 2022, de les quals menys del 25% es va reciclar adequadament. Aquest tipus de residus contenen materials altament contaminants com metalls pesants. En aquest context, l’Agència Internacional de l’Energia adverteix que la demanda de minerals crítics necessaris per a tecnologies digitals i energètiques pot multiplicar-se per sis d’ aquí a 2040, la qual cosa incrementarà la pressió sobre els ecosistemes i els recursos naturals.

A aquest problema se suma l’impacte del consum de dades. El propi disseny de les plataformes digitals, basat en dinàmiques com l’scroll infinit i en la creixent priorització de continguts en vídeo, incentiva un ús continuat i cada vegada més intensiu de dades, amplificant així la demanda energètica de l’ecosistema digital.

En aquest context, el trànsit global d’internet —impulsat en gran part per l’streaming de vídeo— es tradueix en una demanda creixent d’energia vinculada a infraestructures com centres de dades, xarxes de telecomunicacions i dispositius de consum. Segons l ‘Agència Internacional de l’Energia (IEA), el visionat de vídeo en streaming genera emissions de CO₂ associades al consum elèctric de tota la cadena digital —dispositius, xarxes i centres de dades—, amb una estimació mitjana al voltant de 36 grams de CO₂ per hora de reproducció de vídeo a nivell global, podent variar en funció del dispositiu, la resolució i l’ eficiència de la xarxa. Aquest impacte, tot i que relativament baix de forma individual, es torna significatiu quan es considera l’ escala global del consum de vídeo sota demanda, que representa una part majoritària del trànsit d’ internet.

Des de Som Connexió s’insisteix en la importància de fomentar un ús més conscient i responsable de la tecnologia. «No es tracta de demonitzar la innovació, sinó d’entendre que cada gegant, cada dispositiu que renovem i cada servei digital que utilitzem té un cost ambiental. Si volem una transició digital sostenible, hem d’integrar aquests impactes en la conversa», afegeix Botella.

En aquest sentit, l’ entitat subratlla que aquest canvi no pot recaure únicament en la responsabilitat individual, sinó que requereix abordar també els factors estructurals que condicionen l’ ús de la tecnologia. Per això, reclama polítiques públiques que incentivin la reparació, l’allargament de la vida útil dels dispositius i l’eficiència energètica de les xarxes, així com una major transparència per part de les empreses tecnològiques, tant en el seu consum energètic i emissions com en el funcionament dels seus serveis i algoritmes. Així mateix, defensa la necessitat de regular el disseny de les plataformes digitals —actualment orientat a maximitzar el temps de permanència i el consum de continguts— per alinear-lo amb criteris de benestar social i sostenibilitat ambiental.

«Cal animar la ciutadania a adoptar hàbits de consum digital més sostenibles, com reduir la qualitat de l’streaming quan no sigui necessari o prolongar l’ús dels seus dispositius», conclou Botella.