La setmana pasada, els membres de Grup Clade van compartir una jornada de reflexió amb Karina Gibert, catedràtica i cofundadora del centre de recerca Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (UPC) i Degana del Col.legi D’enginyeria Informàtica de Catalunya. La trobada va servir per parlar d’intel·ligència artificial des d’una mirada crítica, útil i connectada amb els reptes socials i tecnològics actuals.

Durant la sessió, Gibert va recordar que la IA no és una tecnologia nova, sinó que va néixer l’any 1956 i que, des d’aleshores, ha anat evolucionant fins al paradigma actual. El que sí que ha canviat és la seva capacitat de transformar processos, predir escenaris i impactar en àmbits molt diversos de la nostra vida quotidiana.

La conversa ha posat exemples concrets de com aquesta tecnologia ja s’està aplicant en àmbits com la gestió de l’aigua, l’educació o els serveis públics. També s’ha compartit el cas de Gavius, un assistent intel·ligent pensat per facilitar l’accés a prestacions socials a persones vulnerables. Un projecte que exemplifica com la IA també pot posar-se al servei de les persones, ajudant a agilitzar processos burocràtics i a fer més accessible l’accés a determinats drets i recursos.

Més enllà de les oportunitats, la sessió també ha posat el focus en els riscos i les responsabilitats associades a aquesta tecnologia. “Quan una IA no funciona bé, vulnera milers d’usuaris en pocs segons”, ha advertit Gibert, insistint en la necessitat de provar, revisar i supervisar qualsevol eina abans de desplegar-la. “El risc de fer danys irreparables en persones és molt elevat, per això s’han de provar les coses i s’ha de tenir cura”.

Durant la trobada també s’ha abordat el debat sobre els biaixos, l’ètica i la responsabilitat col·lectiva al voltant de la IA. “No podem frivolitzar amb aquestes eines”, ha apuntat. En aquest sentit, Gibert ha defensat que el compliment normatiu no és suficient: “Tenim un marc legal incipient. Si volem assegurar que la IA no viola principis ètics, no ens val només amb la compliance”.

La jornada també ha servit per reivindicar una mirada europea de la intel·ligència artificial, basada en la governança responsable, la sobirania tecnològica i l’ús conscient d’aquestes eines dins les organitzacions.

La idea final que ha quedat sobre la taula és clara: la IA ja forma part del present, el repte, ara, és decidir com volem utilitzar-la i quin impacte volem que tingui sobre les persones i la societat.