Àuria, com a entitat referent en l’àmbit de la discapacitat i membre de Dincat, fa una crida urgent a les administracions davant la suma de factors que amenaça la sostenibilitat dels Centres Especials de Treball (CET) d’iniciativa social, per a persones amb especials dificultats d’inserció laboral. L’increment del salari mínim, els canvis en el sistema de subvencions, la reducció de recursos als equips EMS (Equips Multidisciplinaris de Suport) i la manca d’aplicació efectiva de la contractació pública reservada configuren un escenari crític que posa en risc la continuïtat de milers de llocs de treball protegits a Catalunya i a la resta de l’Estat.

El sector dels CET socials, que agrupa entitats sense afany de lucre dedicades a oferir ocupació a persones amb discapacitat, denuncia que els darrers increments del Salari Mínim Interprofessional (SMI) –tot i ser necessaris per garantir condicions dignes– no han anat acompanyats d’un increment proporcional de les subvencions que permetin sostenir l’activitat. Aquest desequilibri genera tensions financeres greus per a unes entitats que reinverteixen tots els recursos en les persones treballadores, als que s’hi sumen les despeses financeres que han de suportar pel retard en els pagaments per part de l’administració pública catalana. A això s’hi suma la inestabilitat del sistema de concertació, amb convocatòries anuals que arriben tard i sense garanties de continuïtat. A diferència d’altres serveis públics concertats, els CET socials es troben en un limbe administratiu que dificulta la planificació a mitjà i llarg termini.

Les retallades en els equips de suport posen en risc la qualitat de l’atenció i la inclusió laboral

Aquesta situació s’ha vist agreugada recentment,– manifesten des de la cooperativa igualadina- per la retallada en la subvenció EMS (Equips Multidisciplinaris de Suport), que ha reduït entre un 12% i un 20% els ajuts destinats al personal tècnic que acompanya diàriament les persones amb discapacitat als Centres Especials de Treball. Aquesta modificació de les bases, que exclou del càlcul situacions de baixa laboral o contractacions temporals, no només desconnecta el finançament de la realitat dels centres, sinó que posa en risc l’estabilitat dels equips i la qualitat del suport personalitzat que reben les persones. Aquests equips —formats per psicòlegs, educadors, treballadors socials, orientadors laborals o monitors— són essencials per garantir el benestar, la salut emocional i la inserció efectiva. Retallar aquest suport és, en definitiva, retrocedir en drets i en qualitat d’atenció, i és especialment greu en un moment en què la taxa d’ocupació de persones amb discapacitat intel·lectual torna a caure després d’anys de progrés.

A més, des del sector es denuncia el baix nivell d’implementació de la contractació pública reservada i socialment responsable, tot i estar prevista legalment. “És un instrument clau per garantir activitat i estabilitat als CET socials, però no s’aplica de manera efectiva per part de moltes administracions”, lamenten des d’Àuria.

Com a resposta proactiva, fa uns anys, Àuria va impulsar un estudi pioner a Catalunya basat en la metodologia SROI (Social Return on Investment), que permet quantificar l’impacte social i econòmic dels CET socials. Els resultats són clars: per cada euro públic invertit, el retorn per a la societat supera els  4,49 euros, gràcies a l’estalvi en prestacions, millores en salut, la contribució de les persones com a treballadores i l’augment de la qualitat de vida de les persones usuàries.

Piñol reclama també la recuperació dels EMS i una aplicació real de la contractació reservada: “Les eines existeixen, només cal voluntat política. Les entitats socials som part de l’economia del país i aportem valor, equitat i cohesió”.

Des d’Àuria i el conjunt de CET socials representats per Dincat, es fa una crida urgent a les administracions perquè articulin un pla per a un sector que reverteix exponencialment la inversió per part de l’administració. Les propostes inclouen: un sistema de concertació multianual, actualització automàtica de les subvencions en funció del SMI, reforç dels EMS i una política decidida de contractació pública amb criteris socials.

Des d’Àuria declaren que no només parlen de números, sinó de drets humans, de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides i d’una societat que es defineix per com tracta les persones en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social. Estabilitat, finançament i reconeixement institucional són la triada imprescindible per garantir un futur amb igualtat d’oportunitats per a tothom. Protegir-los és protegir el país que volem ser, manifesta Àuria,  que ha viscut i impulsat oportunitats laborals als llarg dels més de cinquanta anys d’història a l’Anoia.