Ignasi Ivern explica la importància d’aquesta mirada oberta a l’hora de tractar les persones amb problemes en el llenguatge

La Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport ofereix de cara al curs vinent el doble grau en Psicologia i Logopèdia, una oferta atractiva per a aquells estudiants que vulguin aprofundir en la ment humana, la comunicació i el llenguatge o que tinguin curiositat per l’ésser humà en la seva globalitat. Ignasi Ivern, doctor en Psicologia i logopeda, professor dels graus en Psicologia i Logopèdia i investigador del Grup de Recerca Discapacitat i Qualitat de Vida, explica la importància d’aquesta mirada oberta a l’hora de tractar les persones amb problemes en el llenguatge, que gairebé sempre van més enllà dels tractaments tècnics per recuperar la parla o millorar la comunicació.

Per què un doble grau en Psicologia i Logopèdia?
La realitat no és tan parcel·lada com la pintem nosaltres. Tenim disciplines molt tancades però la realitat no és així. Els problemes són per naturalesa interdisciplinaris, i per resoldre’ls necessitem una visió des de moltes perspectives diferents. Què comparteixen la logopèdia i la psicologia? D’entrada, la psicologia, a grans trets, estudia la conducta humana, i la logopèdia es fixa sobretot en la comunicació i el llenguatge. Quan estudies la conducta, la comunicació i el llenguatge són dos pilars fonamentals. Quan estudies la comunicació i el llenguatge des de la perspectiva psicològica, què fas?, psicologia?, logopèdia? Realment, totes dues estan entrellaçades, com a mínim, pel que fa a tot el que és la comunicació i el llenguatge i, fins i tot, la cognició. La psicologia, a més de la intervenció, té més tradició en investigació, i la logopèdia té una tradició més fixada en la intervenció.

La logopèdia és una disciplina molt jove…
Jove a la universitat, però amb molta trajectòria en la pràctica. Per exemple, la gent que era sorda era tractada per especialistes que no eren considerats logopedes, però que, en definitiva, havien de tenir coneixements sobre la sordesa. Algun dia serien logopedes. La qüestió és que la tradició és llarga, però no s’ha fet un lloc en recerca. Des que va aparèixer com una nova titulació de diplomatura, i després de grau, la voluntat és que la logopèdia també tingui un paper rellevant en recerca.

Ja s’està fent recerca en l’àmbit de la logopèdia.
Sí. El que passa és que moltes vegades, quan preguntes “Què estàs fent, logopèdia o psicologia?”, la frontera és molt fina i, al capdavall, és igual. Posem, per exemple, un cas del qual abans no es parlava gaire i ara és molt conegut: les persones que tenen TEA (trastorn de l’espectre de l’autisme). Dintre d’aquest trastorn, hi ha un grup de persones que s’han popularitzat molt perquè s’han fet sèries que tracten el que abans es denominava síndrome d’Asperger. La síndrome d’Asperger és el que té, per exemple, Greta Thunberg i molts altres personatges, també de ficció, com Sheldon Cooper, de The Big Bang Theory. Aquestes persones estarien dins de l’espectre de l’autisme però amb una alta funcionalitat. Ara imagina quan anaven a l’escola. Es tracta d’un perfil molt particular perquè la gent del voltant moltes vegades ho desconeix i no els entén. Quan parlem de la síndrome de Down, la discapacitat és tan evident que tothom pot entendre el comportament atípic d’aquella persona. En canvi, una persona amb el que abans denominàvem Asperger i ara sovint s’identifica com a TEA amb alta funcionalitat és molt mal compresa. Necessiten un tractament especialitzat, un suport, com a mínim dintre del marc escolar, perquè puguin tenir l’oportunitat de seguir el curs com la resta.

Segueix llegint l’entrevista AQUÍ