L’Orquestra Simfònica del Vallès conclou la temporada musicant els amors impossibles

MaigosvEls concerts de cloenda de l’Orquestra Simfònica del Vallès es faran el divendres 2 de juny (21 hores) dins del Cicle Concerts  Simfònics a Sabadell al Teatre la Faràndula de Sabadell i el dissabte 3 de juny (19 hores) dins del cicle Simfònics al Palau al Palau de la Música Catalana

El «Liebestod» de Tristany i Isolda de Wagner, la suite Vertigo de Bernard Herrmann, La bella dorment de Txaikovski… El programa del concert de cloenda de la temporada de l’Orquestra Simfònica del Vallès a Sabadell i al Palau de la Música Catalana és un passeig per l’amor i la mort, abordant la relació entre Wagner i Herrmann, de quina manera dues grans personalitats del món de la música  s’acosten a un mateix tema fent servir, a més, uns mateixos recursos musicals. Perquè entre aquestes obres de Wagner i Herrmann hi ha una relació temàtica, la de l’amor romàntic, però també una relació musical.

Revolució wagneriana, leitmotiv compartit
Wagner és, sens dubte, una de les fites de la música occidental, doncs va modificar la dramatúrgia musical precedent. Va capgirar l’òpera o, com ell preferia anomenar-la, el teatre musical, eliminant el concepte d’ària i creant un continuum musical dins del qual construeix motius musicals associats a un moment dramàtic determinant: els leitmotiv, el seu concepte musical clau. I és el leitmotiv precisament la llavor des de la qual es va gestar tota la música de Hollywood. Aquí rau la connexió entre Wagner, Txaikovski i Herrmann. Una relació que amb l’obra de Txaikovski s’estableix a través de la passió amorosa, doncs el conte tradicional de La bella dorment ja recollia aquesta idea de la proximitat entre l’amor i la mort: La donzella que porta cent anys dormida és, sota aquest punt de vista, una figura molt pròxima a la d’un cadàver, i el príncep del conte no està tan lluny del personatge interpretat per James Stewart a Vertigo. Bernard Herrmann té, malgrat que és molt més formalista, molts elements wagnerians. Al film de Hitchcock Vertigo, fa servir uns leitmotiv que remeten directament a Tristany i Isolda, i n’hi afegeix un de propi que evoca el vertigen que dona títol a la pel·lícula.

Kolja Blacher
Més enllà de la relació temàtica, la inclusió de Txaikovski en el programa s’explica, també, pel desig de Pedro Alcalde de disposar de Kolja Blacher com a violí solista. Blacher va ser el concertino més jove de la Filharmònica de Berlín. Tots dos es van conèixer allà, quan Alcalde hi treballava com a director assistent de Claudio Abbado. “És un violinista excepcional”, continua Alcalde. “És seriós en la manera d’interpretar, en la tradició alemanya. Per això em sembla molt interessant tenir-lo com a intèrpret del Concert per a violí de Txaikovski, perquè penso que el compositor rus guanya quan se l’interpreta des d’aquesta seriositat, sense excessos virtuosos o emotius.”

Pedro Alcalde va obrir la temporada de la Simfònica amb Pere i el llop de Prokófiev i ara la tanca amb aquest concert que musica els amors impossibles,   tancant el cercle de la seva col·laboració amb l’OSV i deixant-nos amb el cor trencat per l’emocio de la música.

Comments are closed.